Libres liures per Rosa Blin-Mioch


 

Peire Clamenç: “Ils ont construit Cette “

édicion Flam, 2010, 249 paginas. 20€

Uèi anam o demoram a Seta amb un libre que se sona “ Ils ont construit Cette” e un jostitol “ L'Histoire contée par quelques sétois ordinnaires”, éditions Flam à Sète. Aqueste libre a paregut en 2010 e son autor se signa Pèire Clamenç, cal apondre que dison qu'es un roman e que la tampa enaussa lo dabans e lo detràs d' un bastiment portuari: un far. Per de que parlar uèi d'aquel libre que pas res nos dich que benlèu va nos interessar, per la lenga o l'istòria : va nos parlar de promotors immobiliaris, de maçonariá... Mas lo nom de l'autor Pèire Clamenç tinda coma d'occitan. Sus la 4e de tampa nos dison :

Sur une période de plus de trois cent ans Peire Clamenç nous offre au travers de tranches de vie une nouvelle approche de la construction de Sète.

Ce sont des gens simples, des gens du peuple, pêcheurs, maçons, bateliers que nous découvrons.

Ni tristes ni gaies, leurs vies battent au rythme des saisons [...] ils ont un point commun, ils ont construit Cette.”

Dos indicis nos buttant a dubrir aquel libre lo nom de l'autor e lo fach que tracta de gens del pople. Per accabar amb çò que dison lo paratexte, anam agachar la taula , e aquí de qué vesèm, una tiera de noms e pichots noms: Isaac Benezech, François Dugas, e …. Françoise Besse... Doncas n'i a pas sonque de mascles qu'an construit Cette... Dins los treze capitols, sèt òmes e quatre femnas amb dos capitols sus d'eveniments particulares e l'epilog... Abans la taula e en annèx de tablèus genealogics de las familias que se parla dins lo libre. Sèm pas encara dins lo viu del libre, a la debuta un abans prepaus de Catherine Lopez-Dréau dels archius de Sèta nos explica la genesi de l'obra:

Ce texte repause sur une recherche généalogique fouillée, dense, qui a exigé un dépouillement méticuleux des registres paroissiaux et d'état civil; la reconstitution de multiples destinées à partir de documents , anecdotes et souvenirs familiaux.”

Aquí l' as, lo nostre autor que s'amaga jos lo nom de Clamenç, Pèire benlèu per la bastison, es un setòri, o un pan de sos ajols an begut l'aiga de l'Issanka!

Nos cal ara l'auzir :

A partir du moment où j'ai souhaité donner la parole à ces Gens de la ville et du port, la question s'est posée : Quelle langue parlaient-ils? Assurément leur “patois” était la langue d'oc puisque, dans leur immense majorité, ils étaient originaires de ces provinces du Sud du royaume. Aussi les quelques dialogues anciens sont rendus en occitan, mais en occitan moderne [...] De plus j'ai choisi la graphie occitane classique pour l'écriture de ces dialogues, car il aurait été anachronique d'utiliser la graphie félibre.”

Partissèm doncas amb Isaac Benezech, un pescaire de Bosigas e de l'estang de Taur: Cette existís pas encara, mas lo Gregau òc, a mai la matelòta que nos dona l'adobament : “ Escampas la cèba e los camparòls dins lo vin que bolit amé las erbas del campestre puèi a ponchas lo pei...” es una matalòta d'anguilas... Es tròp bon de manjar, nos ditz.

Isaac agacha lo tuc de Sèta que los duques vòlon ne far un pòrt pel comerçar e far la guerra, que los barbarescas fan de razzias dins la mar nostra. Cadun i va de son pichon raconte tot aquò en frances lèvat quòra es un dialòg. Vesèm amb Isaac la debuta del talhièr de construccion; l'encalatge d'un vaissèl dins lo grau en bas del tuc costat Agte, se rescontra a mai Messire Jean Richer de Belleval que ven a Boziga amb sos estudiants per erborisar e veire las alissas e sas flors blavas. Sèguirèm lo talhièr de construccion de Sèta. Lo talhièr de Benezech, qu'es un uguenau, es lo primièr, ira pas al cap e lo bozigot agacharà lèu sas roïnas. Passam d'una generacion a l'altra amb lo narrador-genealogista. Vesèm los pescaires, los que trabalhan la vinha tre 1639.

Amb d'òmes et de femnas de sa familha, l'autor nos conta la vida de gents del pòble, lo temps que fa coma dins l'ivern de 1708-1709 : “ Dans la nuit du 5 au 6 janvier , la température descend brusquement à -10°. .. La mer gèle sur plusieurs brasses de distance du rivage . Le port est transformé en patinoire. L'étang se solidifie sur les bords et en surface.” Amb Anne Fabre es l'istòria de los angleses, que las gents ne parlan en òc: “ Despuèi 1700 que los Ingles an près Gibraltar, son dessus la mar nòstre coma en cò d'els! I a totjorn una escadra que passa d'un sens o de l'autre.”

Al fiu de las paginas amb los ancians, los grands, los parents, los enfants, los felens, l'istòria tota de Cette , de sos mestièrs, de sos bons e michants jòrns, de sos baris ancians, de son campestre, de Sant Clar e de l'estang passa fins a la venguda de l'aiga d'Issanka, dels trens, las stacions, aquò es la Marianna Ferrol que nos o conte, amai la venguga del filoxèra.

Benlèu qu'i a quicom que truca, es a dire que los papièrs officiaus, lèvat per las femnas qu'ajudan a jaire o a de femnas que son veusas o celibaterias donan pas lo mestièrs de las femnas, èran pas cap a 1944 ciutadanas, e me sembla que Pèire Clamenç aja mancat de donadas sus aquel sicut.

Lo Pèire Clamenç que se sona pas coma aquò e qu'es cercaire dins un domani qu'es lunh de l'istèoria coma de l'occitan aurià pogut accaber son grand Libre per : Clic clac mon conte es accabat, tan a aimat dire aquò dins un epilòg.

Ai pas res dich de sa lenga qu'a la debuta ditz qu'il avait “ qu'une connaissance abâtardie de cette belle “lenga nostra” I apondrai que l'escriu sonque dins una lenga parlada. Doncas farai pas qu'un comentari: se' n sortís pas mau de tot!

Son biais de far es original e puèi que parla de Seta, se pòt dire benlèu singular, curiós! Es de bon legir!

Lo libre pòt se trobar en cò del editor Flam 18 rue Lazare Carnot Sète. 0467534490.

©Rose BLIN-MIOCH 2013